Un plaer

Hi ha coses que es fan perquè són un ordra, ja sigui de l’estat, de la família o del superior de l’oficina.

D’altres perquè encara que ningú no ens ho mani sabem que ho hem de fer, com ara somriure quan algú ens somriu mentre ens diu aldéu amb la mà.

Hi ha poques, realment poques coses que les fem perquè el cor ens ho dicta, perquè ens venen espontànies sencer pensar. Són aquestes, però, les que ens fan sentir bé i les que fan que els demès es sentin bé.

Una abraçada i un plaer.